8th PHILOSOPHY OF LANGUAGE AND MIND NETWORK CONFERENCE (PLM8)

The 8th Philosophy of Language and Mind Network Conference (PLM8) will take place at Pompeu Fabra University in Barcelona on 17–19 June 2026.

Plenary speakers:

•    Elisabeth Camp (Rutgers)
•    Michael Martin (Oxford/Berkeley)
•    Kristina Musholt (Leipzig)
•    Dan Zeman (Porto)

PLM is a European network of centers devoted to the Philosophy of Language and Mind which was founded in 2010 and organizes international conferences, workshops and master classes taught by leading experts in the field. For more information, please visit the PLM Network webpage.

PLM8 will be hosted at the Faculty of Humanities at Pompeu Fabra University, Ciutadella Campus, Ramon Trias Fargas 25-27, 08005, Barcelona, Spain.

Ens plau informar-vos que el 78è. Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries (ICHRPI) tindrà lloc a Barcelona de l’1 al 4 de setembre del 2026. El congrés estarà organitzat en el marc de la Universitat Pompeu Fabra i gràcies a la valuosa col·laboració del Parlament de Catalunya, el Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB, l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV) i la Societat Catalana d’Estudis Històrics, de l’Institut d’Estudis Catalans (SCEH/IEC).

Més de 80 empreses i institucions de diferents sectors t'esperen a UPFeina. Participa en aquesta jornada única per descobrir oportunitats, fer contactes i començar a construir el teu futur laboral.

Durant la jornada podràs:

• Parlar directament amb representants d’empreses i entitats que busquen perfils com el teu.

• Participar en sessions d'speed mentoring, on professionals (alumni UPF) de diferents àmbits compartiran consells i experiències per ajudar-te a orientar la teva trajectòria. Consulta els perfils disponibles i les sessions aquí.

• Passar per l'estand de Carreres Professionals per conèixer quines empreses i entitats hi participen, on estan ubicades i quines són del teu interès. I no t'oblidis de recollir el teu kit pel futur professional, amb recursos i eines que t'ajudaran a preparar-te millor.

• Fer-te una foto professional pel teu perfil de LinkedIn o currículum.

UPFeina és molt més que una fira d’ocupació: és una experiència per descobrir, connectar i créixer. 

Inscriu-t’hi ara i viu l’experiència UPFeina 2025. El teu futur comença aquí!

L’objectiu d’aquest seminari adreçat als professorat d’ensenyament secundari i organitzat cada curs per l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives i el Grup de Recerca de didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials (DIHIGECS) de la Universitat de Barcelona— és oferir una visió rigorosa  i actualitzada sobre temes d’història i sobre problemàtiques mundials actuals i la seva didàctica. Les sessions, a càrrec de reconeguts especialistes en cadascuna de les matèries que s’hi tracten, consten d’una part teòrica i d’un debat posterior. 

Horari i matrícula 

Les sessions tindran lloc els dissabtes al matí, de 10.00 a 13.00 hores, a l’aula 20.021 de l’edifici Jaume I del campus de la Ciutadella (Ramon Trias Fargas, 25-27. 08005 Barcelona).

El preu de la matrícula per al curs 2025-2026 és de 85 euros. 

Dates d'inscripció: del 8 al 30 de setembre del 2025.

Since the launching of the European Green Deal and US discussions for a Green New Deal in 2019, the green transition agenda has taken decisive momentum. With the EU pledging to mobilise at least €1 trillion for its Green Deal, and solar and wind amounting to some 40% of new energy added globally (2023), countries such as Spain now claim that they produce almost 60% of their electricity through renewable sources.

Nevertheless, critical analyses have drawn attention to the colonial dimensions of green transitions. They have pointed out how the large-scale extraction of ‘transition minerals’ (Lang et al, 2024) and the installation of industrial-scale renewable energy production facilities (Hamouchene, 2023) in the global South for the benefit of decarbonising global North economies are a manifestation of green colonialism. And they have also highlighted links between green colonialism and the capitalist dimensions of the decarbonisation consensus that drives green transition (Bringel and Svampa, 2023), as well as violent dimensions of renewable energy development that reveal troubling continuities with historical colonial projects (Dunlap, 2017). 

Parallel to that, a literature that can be related to the idea of green sacrifice (Zografos and Robbins, 2020) has analysed adverse effects of the green energy transition by studying sacrifices as foregone assets (e.g. farmland), as sacrifice zones (Brock et al., 2021), and to a lesser extend by looking at sacrifice as a political practice (van Meer and Zografos, 2024). 

As new experiences of green sacrifice emerge with communities from the Lithium Triangle in South America, to central Morocco and the Democratic Republic of Congo in Africa, and Sapmi in Northern Europe encountering the green transition in their territories, we want to advance conversation between those two themes. Building on recent contributions that engage sacrifice zone-making and colonialism in the context of energy transitions (Sánchez and Mataran, 2023) and political ecologies of the Green New Deal (Andreucci et al, in press), we invite contributions that critically explore links between green colonialism and green sacrifice in the context of the green transition. 

Our aim is to advance those conversations through a mini-conference that will bring together a small number of participants in a format that will combine parallel sessions with roundtables and workshop-type of activities to allow for intense interaction, and so help discuss and advance current thinking, networks and collaborations. 

We are delighted to announce that the keynote for the conference will be given by Prof Miriam Lang of the Universidad Andina Simón Bolívar, Ecuador. 

We invite long abstracts of maximum 800 words on the following topics (this list is not exclusive, we accept proposals also on other topics related to green colonialism and green sacrifice): 

• Green colonialism, extractivism and unequal exchange
• The political economy of green transition and green sacrifice
• Geopolitics of the green transition 
• Green colonialism as coloniality, imperiality and epistemological violence
• Green sacrifice zones, and the politics of green sacrifice
• Geographies of green colonialism; geographies of green sacrifice
• Empirical cases of green colonialism and green sacrifice: transition mineral mining, wind and solar farms, green finance, transport networks and green fuels, hydrogen, etc.
   

The deadline for abstract submission was the 7th of February 2025. 

Find the book of abstracts here. 


The conference is funded by the Spanish Research Agency (Agencia Española de Investigación - AEI) and EU Next Generation funds through the GRES research project. It is free of charge, but unfortunately we cannot cover participants' travel and accomodation costs. 

References:

Andreucci, Diego, Gustavo García-López, Christos Zografos, and Marta Conde. ‘Political ecologies of the Green New Deal: Critiques, contentions, and radical appropriations’. Political Geography (In Press)

Bringel, Breno, and Maristella Svampa. ‘Energy Transition and the New Shape of Green Colonialism: The Emergence of the Decarbonisation Consensus’. In Dependency Theories in Latin America. Routledge, 2024.

Brock, Andrea, Benjamin K. Sovacool, and Andrew Hook. ‘Volatile Photovoltaics: Green Industrialization, Sacrifice Zones, and the Political Ecology of Solar Energy in Germany’. Annals of the American Association of Geographers 0, no. 0 (22 February 2021): 1–23. https://doi.org/10.1080/24694452.2020.1856638.

Dunlap, Alexander. ‘Wind Energy: Toward a “Sustainable Violence” in Oaxaca: In Mexico’s Wind Farms, a Tense Relationship between Extractivism, Counterinsurgency, and the Green Economy Takes Root.’ NACLA Report on the Americas 49, no. 4 (2 October 2017): 483–88. https://doi.org/10.1080/10714839.2017.1409378.

Hamouchene, Hamza. Dismantling Green Colonialism: Energy and Climate Justice in the Arab Regio. Pluto Press, 2023. https://library.oapen.org/handle/20.500.12657/77035.

Lang, Miriam, Mary Ann Manahan, and Breno Bringel. ‘The Geopolitics of Green Colonialism’. Pluto Press, 2024. https://www.plutobooks.com/9780745349343/the-geopolitics-of-green-colonialism.

Sánchez Contreras, Josefa, Alberto Matarán Ruiz, Alvaro Campos-Celador, and Eva Maria Fjellheim. ‘Energy Colonialism: A Category to Analyse the Corporate Energy Transition in the Global South and North’. Land 12, no. 6 (2023): 1241.

van Meer, Dominique, and Christos Zografos. "“Take your responsibility”: the politics of green sacrifice for just low-carbon transitions in rural Portugal." Sustainability Science 19, no. 4 (2024): 1313-1326.

Zografos, Christos, and Paul Robbins. ‘Green Sacrifice Zones, or Why a Green New Deal Cannot Ignore the Cost Shifts of Just Transitions’. One Earth 3, no. 5 (2020): 543–46. https://doi.org/10.1016/j.oneear.2020.10.012.

Te invitamos a participar en la Jornada sobre Transición Verde y Futuro Post-Crecimiento: Desafíos y Estrategias Colectivas”, organizada por el Departamento de Ciencias Políticas y Sociales de la Universitat Pompeu Fabra, el Johns Hopkins University-Universitat Pompeu Fabra Public Policy Center (JHU-UPF PPC) en colaboración con el Centro de Estudios sobre Bienestar Planetario (UPF). Este encuentro surge con el propósito de vincular la investigación crítica sobre los impactos y la planificación de la transición verde, con las luchas y alternativas ofrecidas por  los movimientos sociales en sus territorios. La jornada busca dar  protagonismo a voces y  casos significativos del activismo y academia, que resultan fundamentales para comprender las complejas dinámicas de poder,resistencia y alternativas en juego.

Queremos reunir a personas comprometidas con una transformación eco-social que nos permita conectar las luchas e iniciativas locales con visiones transformadoras, tanto desde la universidad como desde los movimientos sociales, para crear un espacio de debate. Esta jornada será un punto de encuentro entre análisis críticos y experiencias desde el terreno, con la intención de aprender de los desafíos específicos y pensar conjuntamente en soluciones transformadoras.

¿Por qué participar?

• Comparte tus experiencias y aprende de otras iniciativas que trabajan la transformación ecológica en el estado Español y en otras partes de Europa;
• Contribuye al debate sobre las estrategias colectivas de respuesta a megaproyectos energéticos y los desafíos políticos de la crisis eco-social.

¿Cuándo y Dónde?

2 de Julio de 2025 en la Universidad Pompeu Fabra - Edificio Mercè Rodoreda (Carrer de Ramon Trias Fargas, 25, 27) Barcelona.

¿Qué gastos se cubrirán?
Si representas a un colectivo o movimiento de fuera de Catalunya, te ofrecemos alojamiento gratuito las noches del 1 y 2 de Julio (hostal con habitaciones compartidas - plazas limitadas), para facilitar tu participación.

¿Cómo inscribirte?
Si deseas participar, haz click en el botón de INSCRIBIRME  y registrarte antes del día 31 de Marzo de 2025. 

Las plazas son limitadas y se asignarán por orden de inscripción, ¡así que no te demores en apuntarte!

El maig de 2023 es va celebrar a la Universitat Autònoma de Madrid el I Congrés Internacional d’Humanitats Ecològiques. L’esdeveniment va articular diferents nocions de la naturalesa i les respostes a les crisis ecosocials des de la filosofia, l’ètica, l’estètica, l’art i la comunicació i audiovisual. L’originalitat del Congrés va ser la seva aspiració de generar diàlegs inter i transdisciplinaris, que tinguessin en compte el realisme termodinàmic i ecològic de les relacions humanes a i amb la Terra. La seva notable ressonància va ajudar a consolidar la Xarxa d’Humanitats Ecològiques (Red de Humanidades Ecológicas, RHECO). 

Convoquem al II Congrès Internacional d’Humanitats Ecològiques que tindrà lloc a Barcelona entre el 30 de juny i l’1 de juliol de 2025, amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF) com amfitriona. 
 

Convoquen

Des de la UPF, llança la convocatòria el Johns Hopkins University-Universitat Pompeu Fabra Public Policy Center (JHU-UPF PPC), conjuntament amb el Centre d’Estudis en Benestar Planetari, i els Departaments i Facultats en Ciències Polítiques i Socials, Humanitats, i Medicina i Ciències de la Vida. 

S’uneixen a la convocatòria altres institucions i grups d’investigació: l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), l’Institut d’Història de la Ciència (IHC-UAB) i, articulats amb la RHECO, el Grup d’Investigació en Humanitats Ecològiques (GHECO) i el Grup d’Investigació en Tècnica i Humanitats Ecològiques (THECO-UC3M) –ambdós a través del projecte Speak4Nature—, així com el grup d’investigació Ekopol. Des de l’Institut d’Història del CSIC, se suma al projecte d’investigació “Cultura (post)fòssil: imaginaris socioculturals, escalfament global i transició energètica (KULTUR(P)FOSSIL)”. 
 

Què ens mou institucionalment?

La nostra motivació és enllaçar idees entre els diferents grups interessats en les Humanitats Ecològiques. Centenars de persones van participar en trobades sobre el rol de les humanitats en la crisi socioecològica organitzades pels/les convocants en els últims anys (p. ex. el I Congrès, la conferència digital STREAMS, i diverses Jornades promogudes per integrants de la RHECO). Aspirem que aquesta edició del Congrés promogui noves trobades i porti més grups internacionals a la conversa, enfortint també la RHECO. 

L’idioma del Congrés serà mixt (anglès/castellà). A més de les notables connexions internacionals ja establertes, la UPF promourà el Congrés entre comunitats interessades dins de l’aliança d’universitats EUTOPIA. Amb aquest mateix esperit, la incorporació del talent jove —estudiants de grau i postgrau— al camp de les Humanitats Ecològiques i el benestar planetari és una motivació per a l’organització d’aquesta edició. 
 

Què ens motiva intel·lectualment?

El II Congrés es convoca des de la UPF, una universitat que ha fet del benestar planetari un desafiament intel·lectual i formatiu central. D’aquí que l’ancoratge conceptual principal d’aquesta edició del Congrés sigui l’exploració de les connexions entre les Humanitats Ecològiques i el paradigma del benestar planetari. Les Humanitats Ecològiques aspiren a construir ponts necessaris entre disciplines per tal que s’enfrontin les crisis ecosocials des de la transformació de sistemes i cosmovisions. De la mateixa manera, el paradigma de benestar planetari transcendeix el que és tècnic a la recerca de solucions a aquestes crisis. Des d’aquesta perspectiva, una reflexió col·lectiva sobre els límits planetaris es concep indissolublement lligada a l’equitat, la justícia, la diversitat i la relacionalitat en les societats del present i del passat. Així doncs, aquesta edició abraça la naturalesa política i moral de les converses sobre el metabolisme social, com a via cap a un humanisme no antropocèntric. 
 

Sis camins cap al benestar planetari

Les Humanitats Ecològiques constitueixen un espai de trobada inter i transdisciplinari entre els camps científics, la política i l’ètica. En aquest esperit, el II Congrés connecta orgànicament instàncies concretes de treball en les organitzacions convocants per obrir-les a investigadorxs intressades/ts, i deixar-les prosperar en la seva interacció. 

Els camins del II Congrés conviden a fortificar les connexions en torn a temes centrals que estan captant l’atenció política i intel·lectual. Pensem que són temes ineludibles i necessaris en aquests temps. Alhora, abracem la sorpresa i l’exploració de l’extravagància com a motor creatiu de transformació. Pots veure la descripció dels camins a la finestra “Eixos temàtics”.
 

Modalitats de participació

Presentacions orals

• Comunicacions presencials en sessions organitzades pel comitè organitzador. .
• S’accepten propostes de panells que s’emmarquin dins dels camins descrits. De manera excepcional, el comitè organitzador considerarà panells fora d’aquestes àrees, quan el grup proposant justifiqui adequadament la seva rellevància en relació amb la temàtica general del Congrés..

Expressions artístiques

• La conferència accepta propostes per a sessions/intervencions artístiques i experimentals. Això inclou, però no es limita a: exposicions de fotografia i art, projeccions de vídeo, performances i representacions teatrals. Amb sessions experimentals ens referim a qualsevol tipus de proposta que vagi més enllà del format de taula rodona/panel. Si envies la teva proposta en aquesta categoria, si us plau: descriu detalladament la teva proposta i especifica les necessitats tècniques per realitzar-la (incloent-hi el tipus de sala i el temps necessari). 
• S’obrirà un espai en el Congrés per a la inclusió d’expressions artístiques produïdes pels/per les investigadores, fomentant així un enfocament interdisciplinari que integri la investigació acadèmica amb la creació artística. 

Hi haurà sessoins virtuals?

• No s’organitzen sessions en format híbrid. Amb l’ànim d’ampliar l’abast del Congrés, es treballarà en la línia d’oferir streaming i d’organitzar exclusivament sessions virtuals. Revisa aquesta pàgina per a les actualitzacions al respecte. 

Un congrés per a tothom

A fi d’animar la participació, les quotes d’inscripció s’han reduït el màxim possible. El pagament de les quotes no és un requisit per enviar una proposta de participació, però sí per a la participació mateixa en el Congrés. S’ofereix una quota de solidaritat a estudiants (inclòs el doctorat) i a participants de països d’ingrés baix i baix-mitjà. La quota reduïda per pagament immediat aplica fins a l’1 d’abril de 2025.
 

Rethinking the eco-social determinants of health inequities through the transdisciplinary and intersectoral lens: ESDHI European Conference 2025

The JHU-UPF Public Policy Center presents the European Conference ‘Rethinking the Eco-Social Determinants of Health Inequities Through the Transdisciplinary and Intersectoral Lens,’ addressing the urgent need to understand and tackle these inequities from a transdisciplinary, intersectoral, and transnational approach. This conference, funded by the European Union, aims to establish a regional network and community of practice on these issues across Europe, contributing to the implementation of the EU ProHealth Program. By fostering cooperation among Member States and promoting collaboration among diverse actors, disciplines, and countries, the conference will enhance the coordination needed to address unjust health inequities and improve the well-being of European populations.

Context

In a world marked by complexity, inequality, and interconnection, it is vital to create spaces for plural knowledge exchange in order to rethink existing theoretical and policy paradigms, and to co-create new approaches that are capable of responding to today's major challenges. These challenges are reflected in the United Nations' 2030 Sustainable Development Goals (SDGs). Social and ecological systems are inextricably interrelated, shaping the health and well-being of populations in complex ways. The social and environmental factors that shape and reproduce social inequities, impacting the health of individuals and communities – such as wealth, education, work conditions, the climate crisis, structural racism, access to healthcare and environmental injustices – are known as the Eco-Social Determinants of Health Inequities. 

In the European Union (EU), health inequities rooted in cultural, ethnic, racial, economic, gender, and social class inequalities have persisted for decades. Despite efforts to address these issues, health inequities persist or are even worsening, underscoring the need for more integrated, coordinated action across multiple disciplines, sectors, and regions to promote both social justice and ecological sustainability. In order to successfully rise to this challenge, it is necessary to analyse and understand the Eco-Social Determinants of Health Inequities.

Further information

For more information and details about this event, please visit the main event website here.

El proper dimarts 29 d’abril, a les 17 h, es representarà al campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (sala polivalent) l'obra de teatre "Nosaltres, no els altres", protagonitzada per joves migrats sense referents familiars. És fruit d'un procés participatiu en el marc del projecte RASSIF, liderat pel Casal dels Infants, amb la participació de JOVIS-UPF. Es una obra curta però molt emotiva, que no us deixarà indiferents.

La peça forma part del projecte teatral ‘Rassif a escena’, impulsat per La Xixa i el Casal dels Infants. L’objectiu del procés creatiu és donar a conèixer la realitat dels i les joves vinculats a processos migratoris, sovint sotmesos a estigmes i discursos d’odi. Ells i elles prenen la paraula i posen veu a les seves històries, creant un discurs transformador i sensibilitzant el públic.