El maig de 2023 es va celebrar a la Universitat Autònoma de Madrid el I Congrés Internacional d’Humanitats Ecològiques. L’esdeveniment va articular diferents nocions de la naturalesa i les respostes a les crisis ecosocials des de la filosofia, l’ètica, l’estètica, l’art i la comunicació i audiovisual. L’originalitat del Congrés va ser la seva aspiració de generar diàlegs inter i transdisciplinaris, que tinguessin en compte el realisme termodinàmic i ecològic de les relacions humanes a i amb la Terra. La seva notable ressonància va ajudar a consolidar la Xarxa d’Humanitats Ecològiques (Red de Humanidades Ecológicas, RHECO). 

Convoquem al II Congrès Internacional d’Humanitats Ecològiques que tindrà lloc a Barcelona entre el 30 de juny i l’1 de juliol de 2025, amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF) com amfitriona. 
 

Convoquen

Des de la UPF, llança la convocatòria el Johns Hopkins University-Universitat Pompeu Fabra Public Policy Center (JHU-UPF PPC), conjuntament amb el Centre d’Estudis en Benestar Planetari, i els Departaments i Facultats en Ciències Polítiques i Socials, Humanitats, i Medicina i Ciències de la Vida. 

S’uneixen a la convocatòria altres institucions i grups d’investigació: l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), l’Institut d’Història de la Ciència (IHC-UAB) i, articulats amb la RHECO, el Grup d’Investigació en Humanitats Ecològiques (GHECO) i el Grup d’Investigació en Tècnica i Humanitats Ecològiques (THECO-UC3M) –ambdós a través del projecte Speak4Nature—, així com el grup d’investigació Ekopol. Des de l’Institut d’Història del CSIC, se suma al projecte d’investigació “Cultura (post)fòssil: imaginaris socioculturals, escalfament global i transició energètica (KULTUR(P)FOSSIL)”. 
 

Què ens mou institucionalment?

La nostra motivació és enllaçar idees entre els diferents grups interessats en les Humanitats Ecològiques. Centenars de persones van participar en trobades sobre el rol de les humanitats en la crisi socioecològica organitzades pels/les convocants en els últims anys (p. ex. el I Congrès, la conferència digital STREAMS, i diverses Jornades promogudes per integrants de la RHECO). Aspirem que aquesta edició del Congrés promogui noves trobades i porti més grups internacionals a la conversa, enfortint també la RHECO. 

L’idioma del Congrés serà mixt (anglès/castellà). A més de les notables connexions internacionals ja establertes, la UPF promourà el Congrés entre comunitats interessades dins de l’aliança d’universitats EUTOPIA. Amb aquest mateix esperit, la incorporació del talent jove —estudiants de grau i postgrau— al camp de les Humanitats Ecològiques i el benestar planetari és una motivació per a l’organització d’aquesta edició. 
 

Què ens motiva intel·lectualment?

El II Congrés es convoca des de la UPF, una universitat que ha fet del benestar planetari un desafiament intel·lectual i formatiu central. D’aquí que l’ancoratge conceptual principal d’aquesta edició del Congrés sigui l’exploració de les connexions entre les Humanitats Ecològiques i el paradigma del benestar planetari. Les Humanitats Ecològiques aspiren a construir ponts necessaris entre disciplines per tal que s’enfrontin les crisis ecosocials des de la transformació de sistemes i cosmovisions. De la mateixa manera, el paradigma de benestar planetari transcendeix el que és tècnic a la recerca de solucions a aquestes crisis. Des d’aquesta perspectiva, una reflexió col·lectiva sobre els límits planetaris es concep indissolublement lligada a l’equitat, la justícia, la diversitat i la relacionalitat en les societats del present i del passat. Així doncs, aquesta edició abraça la naturalesa política i moral de les converses sobre el metabolisme social, com a via cap a un humanisme no antropocèntric. 
 

Sis camins cap al benestar planetari

Les Humanitats Ecològiques constitueixen un espai de trobada inter i transdisciplinari entre els camps científics, la política i l’ètica. En aquest esperit, el II Congrés connecta orgànicament instàncies concretes de treball en les organitzacions convocants per obrir-les a investigadorxs intressades/ts, i deixar-les prosperar en la seva interacció. 

Els camins del II Congrés conviden a fortificar les connexions en torn a temes centrals que estan captant l’atenció política i intel·lectual. Pensem que són temes ineludibles i necessaris en aquests temps. Alhora, abracem la sorpresa i l’exploració de l’extravagància com a motor creatiu de transformació. Pots veure la descripció dels camins a la finestra “Eixos temàtics”.
 

Modalitats de participació

Presentacions orals

• Comunicacions presencials en sessions organitzades pel comitè organitzador. .
• S’accepten propostes de panells que s’emmarquin dins dels camins descrits. De manera excepcional, el comitè organitzador considerarà panells fora d’aquestes àrees, quan el grup proposant justifiqui adequadament la seva rellevància en relació amb la temàtica general del Congrés..

Expressions artístiques

• La conferència accepta propostes per a sessions/intervencions artístiques i experimentals. Això inclou, però no es limita a: exposicions de fotografia i art, projeccions de vídeo, performances i representacions teatrals. Amb sessions experimentals ens referim a qualsevol tipus de proposta que vagi més enllà del format de taula rodona/panel. Si envies la teva proposta en aquesta categoria, si us plau: descriu detalladament la teva proposta i especifica les necessitats tècniques per realitzar-la (incloent-hi el tipus de sala i el temps necessari). 
• S’obrirà un espai en el Congrés per a la inclusió d’expressions artístiques produïdes pels/per les investigadores, fomentant així un enfocament interdisciplinari que integri la investigació acadèmica amb la creació artística. 

Hi haurà sessoins virtuals?

• No s’organitzen sessions en format híbrid. Amb l’ànim d’ampliar l’abast del Congrés, es treballarà en la línia d’oferir streaming i d’organitzar exclusivament sessions virtuals. Revisa aquesta pàgina per a les actualitzacions al respecte. 

Un congrés per a tothom

A fi d’animar la participació, les quotes d’inscripció s’han reduït el màxim possible. El pagament de les quotes no és un requisit per enviar una proposta de participació, però sí per a la participació mateixa en el Congrés. S’ofereix una quota de solidaritat a estudiants (inclòs el doctorat) i a participants de països d’ingrés baix i baix-mitjà. La quota reduïda per pagament immediat aplica fins a l’1 d’abril de 2025.
 

Rethinking the eco-social determinants of health inequities through the transdisciplinary and intersectoral lens: ESDHI European Conference 2025

The JHU-UPF Public Policy Center presents the European Conference ‘Rethinking the Eco-Social Determinants of Health Inequities Through the Transdisciplinary and Intersectoral Lens,’ addressing the urgent need to understand and tackle these inequities from a transdisciplinary, intersectoral, and transnational approach. This conference, funded by the European Union, aims to establish a regional network and community of practice on these issues across Europe, contributing to the implementation of the EU ProHealth Program. By fostering cooperation among Member States and promoting collaboration among diverse actors, disciplines, and countries, the conference will enhance the coordination needed to address unjust health inequities and improve the well-being of European populations.

Context

In a world marked by complexity, inequality, and interconnection, it is vital to create spaces for plural knowledge exchange in order to rethink existing theoretical and policy paradigms, and to co-create new approaches that are capable of responding to today's major challenges. These challenges are reflected in the United Nations' 2030 Sustainable Development Goals (SDGs). Social and ecological systems are inextricably interrelated, shaping the health and well-being of populations in complex ways. The social and environmental factors that shape and reproduce social inequities, impacting the health of individuals and communities – such as wealth, education, work conditions, the climate crisis, structural racism, access to healthcare and environmental injustices – are known as the Eco-Social Determinants of Health Inequities. 

In the European Union (EU), health inequities rooted in cultural, ethnic, racial, economic, gender, and social class inequalities have persisted for decades. Despite efforts to address these issues, health inequities persist or are even worsening, underscoring the need for more integrated, coordinated action across multiple disciplines, sectors, and regions to promote both social justice and ecological sustainability. In order to successfully rise to this challenge, it is necessary to analyse and understand the Eco-Social Determinants of Health Inequities.

Further information

For more information and details about this event, please visit the main event website here.